Dissabte 28 de juny de 2008
Can Cassó Montsoriu 01:00

Mishima

escolta'ls a: http://www.myspace.com/intomishima

Tardes que esclaten com si fossin matins, aspirar a ser una cançó, provar un cop l’amor, tenir set  tota la vida... Però de què? Romàntic i nostàlgic, tot i que també estranyament optimista, el quart àlbum de Mishima, “Set Tota La Vida” (Sinnamon Records, 2007) ens endinsa un cop més al cor i al cap de David Carabén, un compositor complert, antiheroi romàntic de veu personal i paraula precisa.

Formats a Barcelona l’any 1999, els barcelonins Mishima sorprenien el 2000 amb “Lipstick Traces”. A aquest li seguiria  “The Fall Of Public Man” (03), que va seguir incrementant el seu prestigi, tot i que no va ser fins a la publicació del seu tercer àlbum, “Trucar a Casa. Recollir Les Fotos. Pagar la Multa” (05), que el grup va donar un veritable salt quantitatiu i qualitatiu multiplicant fans i elogis, gràcies a un disc íntegrament en català amb el que semblava que a la fi gosaven ser ells mateixos al cent per cent. Considerat com el seu disc de maduresa, David Carabén i els seus –Marc Lloret (ex Felicidad Blanch), Dani Vega (Egotrip, Vyvian), Oscar d’Aniello (Facto Delafé y las Flores Azules) i Dani Acedo (Vyvian)- van construir un precís treball d’imatges quotidianes en el que les petites coses (trucar a casa, recollir les fotos, pagar la multa) prenien sentit.

Per a l'enregistrament de “Set Tota la Vida” els Mishima han anat als estudis del mític productor Paco Loco al Puerto de Santa María. Allà han acabat de donar forma als catorze temes que conformen un treball que parla de grans temes com l’amor, l’únivers quotidià i el desig, tot acompanyat de melodies aparentment senzilles, amb crescendo de guitarres, pianos i bateries, vestides amb els arranjaments precisos als que Mishima ja ens tenen acostumats. Tot i seguir mantenint una certa intimitat en el so, “Set tota la vida”  és un àlbum més cru i contundent que els anteriors, construit a partir de cançons més curtes i directes, i que assumeixen més riscos en els arranjaments i la producció que es miren més en la falta d’artificis de la música d’arrel americana que en la sofistificació del pop britànic. Un disc que és un pas més en l’intrèpid camí d’una banda que fa temps va oblidar la por i que segueix disposada a seguir sempre creixent.

col·laboradors
patrocina: estrella Damm