Maria Rodés

Les cançons de María Rodés, abans coneguda com a Oníric, supuren una desbordant personalitat artística i la seva interpretació fa que gran part del públic que ronda el subsòl musical barceloní hagin quedat enamorats d'ella.

En aquest segon disc Una forma de hablar (Bcore, 2010) s'ha aliat amb Ricky Falkner a la producció i ha adoptat de maner a definitiva el seu nom.

Més enllà de la seva veu seductora i hipnòtica, la cura amb que els arranjaments musicals es van desgranant a mig camí entre els sons petits i puerils de Pascal Comelade i la desolació cinematogràfica i ombría de PJ Harvey o Beth Gibbons, converteixen la seva música en la parella de ball perfecta per aquesta veu que reflexiona sobre les tristeses i les alegries.

Pinzellades de jazz sobre fonaments de cançó d'autor, atmósferes íntimes, casolanes, fetes a mà, càlides i antigues, evocant sonoritats dels anys 40 i 50 del segle passat, fan que la producció del disc sigui perfecta per fer que la Maria brilli com mai.