Sanjosex

Al marge d’un camí. Sanjosex ens lliura l’esperat tercer disc, un d’aquells que fan olor de clàssic, condemnat a fer-nos companyia durant un bon grapat d’anys. Al marge d’un camí, amb producció de Ricky Falkner, representa la consolidació del músic empordanès entre els grans noms de la Cançó. Per prendre perspectiva cal allunyar-se del camí, enfilar-se i guanyar distància.

Des del marge, Carles Sanjosé es mira al mirall per veure qui és i d’on ve. O millor dit: qui som i d’on venim. I ens convida a submergir-nos molt més enllà de la quotidianitat que suggereixen les lletres.

Carles Sanjosé fa neteja: mentre treu la pols i escombra la casa, aparta també les noses que el distreien i apunta a les essències profundes. A la música pop en sentit estricte: la que tots portem escrita a l’ADN en siguem o no conscients.

Perquè aquest disc beu de fonts tel·lúriques i alhora té els peus fermament clavats a l’avui. Sense renunciar a la seva personalitat ni al seu so, Sanjosex busca i troba les essències, una música amb vocació de cordó umbilical d’una terra i de molts segles.

Ho comprovem ja d’entrada amb la cançó Animal salvatge, que obre el disc i que serà el primer videoclip. Una bona notícia que ens recorda l’excel·lent acollida que van tenir els anteriors discos de Sanjosex. Temps i rellotge (2007) va ser destacat entre els millors de l’any per El Periódico, Avui, Rockdelux, Enderrock, Mondo Sonoro i Benzina. A més, Sanjosex és un asidu dels principals festivals del país (Primavera Sound, BAM, MMVV, Altaveu, popArb...) i també sona amb insistència a diferents sèries de TV3: si primer va ser Porca Misèria, aquesta temporada és Ventdelplà qui aposta per la música de Sanjosex.