popArb. Edició 2011. :

Pablo Díaz-Reixa és un músic dels nostres temps. Un músic d'una època en què els límits entre el pop i la música alternativa, entre els discs de grans produccions i les gravacions casolanes, o entre el que se suposa mundà o exòtic s'estan desmoronant, i revelen un panorama molt més complex i a punt per ser explorat.

Els pilars d'El Guincho són la barreja dels ritmes afrollatins i del pop de la seva infància a Las Palmas de Gran Canaria, l'actitud hiphopera de la seva estada a París i el cop físic i els subtils canvis de la música club que va conèixer a Barcelona juntament amb la impecable precisió i sentit de l'espai dels compositors de bandes sonores.

Als dos anteriors discos, el so d'El Guincho podia encaixar a la nova psicoldèlia global d'Animal Collective i Vampire Weekend o simplement, existir com un estil propi, totalment definit. En aquest tercer disc, "Pop Negro", amb l'ajuda del llegendari John Gass, que ha treballat amb Michael Jackson o Mariah Carey, Pablo ha fet un salt quàntic més enllà de les etiquetes d'”alternatiu” o “mainstream”, i ens porta un so exhuberant i luxós a l'estil de les megaestrelles dels 80 i 90, sons brillants i grans reverbs vocals que podrien omplir un estadi o portar-te a un viatge espacial. El disc és una mostra perfecta de la psicodèlia del mainstream i de la soprenent accessibilitat de la psicodèlia.