Podria ser gairebé un exercici de nostàlgia per un futur que no ha estat. Les cançons de Barbacoa, nom darrere del qual s’amaga Jordi Colombi (Abrevadero, Urquinaona), mantenen un peu en el passat (en la Nova Cançó, en la tradició popular del mediterrani) per projectar fins al dia d’avui. En aquest recorregut ens trobem, a través de la fascinació de Colombi pels arpegis, amb el Nick Drake més minimalista de Pink Moon, amb el primer Leonard Cohen, i fins i tot amb les guitarres intencionadament incòmodes d’Annie Clark o Shara Worden.

Encara que potser la clau al món de Barbacoa la trobem en els versos de Tot l’Univers en què situa “Dins una copa de vi, tot l’univers/Sota l’ombra d’uns pins, tot l’univers/A la ginesta que creix al costat del camí hi ha tot l’univers/Entre les banyes d’un brau/ Tot l’univers dins un micro processador”. Allà és precisament on trobarem còmodament instal·lat a Jordi Colombi, prenent un vermut de la casa mentre acosta un escuradents a una ració d’escopinyes amanides amb salsa Espinaler.