Al pot petit hi ha la confitura més sorollosa. Després d’uns anys carretejant andròmines mecàniques de la mida d’un diplodocus, la recentment famosa adaptació als temps que corren ens porta la versió més petita i més agressiva de CaboSanRoque: dos músics (Laia Torrents i Roger Aixut)  i tres caixes de fusta farcides de mecanismes electroacústics, molles, planxes metàl·liques, una màquina d’escriure i un crani de gos. A partir de les sonoritats industrials i metàl·liques d’aquests ginys sorgeixen temes curts, obscurs i rítmicament contundents, que s’allunyen dels episodis més amables de treballs anteriors.

Sota el nom d’un vell transatlàntic, CaboSanRoque neix l’any 2001 dedicat a l’experimentació musical més lúdica i evocadora, a partir d’instruments inventats, nascuts del reciclatge d’objectes quotidians tan diversos com màquines de cosir, rentadores, scalextrics, grapadores o peces de mobiliari en desús.
Aquesta voluntat d’experimentació i construcció de màquines musicals ha portat CaboSanRoque a moure’s en tres àmbits diferents, les arts escèniques, les instal·lacions sonores i el circuit purament musical.