No hi ha mitges tintes ni grisos, no hi ha tebior: hi ha amor i dolor, amics i enemics, la fi del món i l’alegria de viure. La fília i la fòbia no accepta el ying i el yang: és el tot o res. Joan Colomo, lo Rossinyol del Montseny, pon dotze cançons rodones i plenes com un ou, com la que obre el disc amb ale- gria, li dóna nom i en resumeix la lliçó: “Nens i nenes, si us plau feu-me cas / de la fília a la fòbia hi ha un pas / potser tot comença a tenir sentit / tu i jo amagats a dintre del teu llit.”

En aquest disc hi trobareu slide guitar, sintetitzadors, crits i murmuris, distorsió tallant, bases electròniques, cors al·luci- nats i mil teclats marca de la casa, i tot al servei d’uns temes cada cop més ben construïts: en Joan ha arribat al brillant moll de l’os de fer cançons i s’hi ha fet la casa i l’hortet. La collita d’enguany es diu La fília i la fòbia: un disc per prendre partit.