Xavi Alías neix l’any 1980 a Pamplona, tot i que de ben petit marxa amb la seva família al Prat de Llobregat, on ha viscut la major part de la seva vida.

La seva joventut està marcada per un amor incondicional a la música i pel pànic escènic. Una combinació que, lògicament, l’impedeix de cantar en públic i que fa que els seus concerts siguin bàsicament instrumentals, fins que un bon dia, empès per la família i els amics, grava una maqueta de quatre cançons que arriba a mans de la gent de Caballo Grande, que li proposa gravar el seu primer LP, La set de la balena,el seu magnètic debut,  on venç les seves pors i, per fi, canta.

A l’escoltar-lo és inevitable assentir amb el cap i trobar-se reflectit en molts dels paratges que Xavi Alías ens descriu, enfundat amb l’escafandre d’un explorador singular. Però amb la certesa que els assumptes del cor provoquen les bombolles més properes: “Amor, després de tant dolor m’he decidit: vull estar amb tu. Ja sé que som molt diferents, però sota l’aigua tots ens ofeguem”. (“L’ofegat més bell del món”).