Compositor, lletrista i guitarrista d’Antònia Font, el també escriptor i ciclòsof Joan Miquel Oliver ha publicat el seu nou àlbum, Pegasus el tercer de la seva trajectòria en solitari i el primer després de la dissolució de la llegendària banda mallorquina, just aquest 14 d’abril. Mesos de feina en paral·lel a la gira del Col·lectiu Eternity, el projecte que comparteix amb Sisa i Quimi Portet, que cristal·litzen en el millor disc de la seva carrera, un pas de gegant respecte a Surfistes en càmera lenta (2005) i Bombón Mallorquín (2009) i minut zero del futur d’un artista que no deixa de créixer en el terreny interpretatiu.
Patrons de samba i llunyans ecos de cúmbia, electrònica i rock, nostàlgia del futur i la seva clàssica pàtina melancòlica com a portes d’entrada a una concepció del pop personal e intransferible que ignora fronteres genèriques i, malgrat la seva estranyesa, resulta càlidament familiar. Amb l’illa de la calma com a marc geogràfic i l’espai exterior erigit en última frontera, Joan Miquel Oliver segueix transformant les petites coses del nostre dia a dia en material literari de primer ordre al marge de regles i convencions.
