Leonmanso és el diamant en brut de l’illa menor. És el músic que convidaries a la teva festa d’aniversari, a l’hora de fer el dinar o al moment d’anar a dormir perquè et composés una cançó per a l’ocasió. Leonmanso canta a tot i per a tothom. Per això, a vegades sembla que el món sigui com les seves cançons i no al revés. Ja s’intuïa en el seu debut, Rinosaure (Blau-Discmedi, 2010), i es confirma ara amb el nou disc Jardins de brutes basses. Dins la seva música tot s’hi val amb l’única condició de ser fidel a un mateix, sense tapalls ni cortines de fum.
L’univers personal de Leonmanso, compost d’anècdotes màgiques, vivències íntimes i pensaments universals, ens és regalat amb paper de colors en aquest segon treball. La seva sonoritat es caracteritza per pocs elements però ben cuinats, folk sec amb reminiscències de la seva adolescència grunge i alguna gota de tradició menorquina.
